el cavallet: GISELA BOMBILÀ

Des del segle XVII existeix una branca de la literatura destinada al públic infantil. Primerament eren un mirall de faules i llegendes de transmissió oral però, amb el temps, va constituir-se un gènere a part.

Dins d'aquest nou univers, una figura destacada n'era l'il·lustrador. Captar l'essència de la història i plasmar-la en forma de dibuix sempre ha estat un art i, concretament aquesta destresa va entusiasmar a la nostra convidada des de la infància.

Descalça i fent picar els talons a terra entrava molt sovint a la biblioteca de casa a seva on hi descobria l'art. Mestres com Rebecca Dautremer, Roberto Innocenti, Robert Ingpen, Gabriel Pacheco i d'altres, componien nous móns de colors i fantasia que meravellaven la seva innocència. Ella, poc a poc i deixant-se emportar per la passió que més tard l'acompanyaria per sempre, agafava els colors i copiava aquelles princeses, dragons i plantes exòtiques. Amb el temps va assolir un estil propi que va polir, més tard, a la Universitat de Belles Arts de Barcelona.

Passades enèrgiques, figues estilitzades i personatges femenines de cabells encesos són alguns trets d'aquest estil que es forja en paisatges derruïts i desgastats però amb un intens marc emocional.

Els primers premis no han tardat a arribar fent ressò d'una més que probable carrera brillant. Sense dubte n'estarem ben atents.

Desde el siglo XVII existe una rama de la literatura destinada al público infantil. Primeramente eran un espejo de fábulas y leyendas de transmisión oral pero, con el tiempo, se constituyó un género aparte.

Dentro de este nuevo universo, una figura destacada era el ilustrador. Captar la esencia de la historia y plasmarla en forma de dibujo siempre ha sido un arte y, concretamente esta destreza entusiasmó a nuestra invitada desde su primera infancia.

Descalza y repicando los talones en el suelo entraba a menudo en la biblioteca de su casa en donde descubría el arte. Maestros como Rebecca Dautremer, Roberto Innocenti, Robert Ingpen, Gabriel Pacheco y otros, componían nuevos mundos de colores y fantasía que maravillaban su inocencia. Ella, poco a poco y dejándose llevar por la pasión que más tarde le acompañaría para siempre, cogía los colores y copiaba aquellas princesas, dragones y plantas exóticas. Con el tiempo logró un estilo propio que puliría, más tarde, en la Universidad de Bellas Artes de Barcelona.

Pasadas enérgicas, figuras estilizadas y personajes femeninas de melenas encendidas son algunos rasgos de este estilo que se forja en marcos derruidos y desgastados pero con un intenso trasfondo emocional.

Los primeros premios no han tardado en llegar haciendo eco de una más que probable brillante carrera. Sin duda estaremos muy atentos a su evolución.