Claude Monet nació el 14 de noviembre de 1840 París. Su padre era propietario de un negocio que comerciaba con especies provenientes de las colonias ultramarinas francesas. Para 1845 la situación del negocio había decaído a tal punto que la familia se mudó al puerto de El Havre en la desembocadura del Sena. La familia de Monet pasaba los inviernos en su casa de El Havre y los veranos en la casa de campo de los Lecadre en el balneario de Sainte-Adresse. Posteriormente la familia se mudó a Baraqueville pero no permanecieron ahí mucho tiempo debido a que tuvieron que mudarse nuevamente por razones del trabajo de Adolphe Monet.
- Claude Monet va néixer el 14 novembre, 1840 París. El seu pare era propietari d'un negoci que comerciava amb espècies provinents de les colònies ultramarines franceses. Per 1845 la situació del negoci havia decaigut a tal punt que la família es va mudar al port de Le Havre a la desembocadura del Sena. La família de Monet passava els hiverns a casa seva, Le Havre i els estius a la casa de camp dels Lecadre al balneari de Sainte-Adresse. Posteriorment la família es va mudar a Baraqueville però no van estar aquí molt de temps pel fet que van haver de mudar-se novament per raons del treball de Adolphe Monet.
 |
| Petit Panteó teatral (Museu Marmottan)(1859) |
Caricaturista desde pequeño: Entre 1851 y 1857 Claude Monet asistió a la escuela secundaria en El Havre donde recibió clases de dibujo de Jacques-François Ochard. Durante sus clases dibujaba caricaturas de sus profesores y otros estudiantes que eran expuestas en el escaparate del único comerciante de marcos para cuadros de El Havre. A la edad de 15 años Monet era ya conocido como caricaturista en toda la ciudad y recibía encargos por los que cobraba hasta 20 francos.
- Caricaturista des de petit: entre 1851 i 1857 Claude Monet va assistir a l'escola secundària en Le Havre on va rebre classes de dibuix de Jacques-François Ochard. Durant les seves classes dibuixava caricatures dels seus professors i altres estudiants que eren exposades a l'aparador de l'únic comerciant de marcs per a quadres de Le Havre. A l'edat de 15 anys Monet era conegut com a caricaturista a tota la ciutat i rebia encàrrecs pels quals cobrava fins a 20 francs.
 |
| Le dejeuner (1868) |
Del lápiz a la tela: Tras la muerte de su madre el 28 de enero 1857 su tía, que era pintora aficionada y mantenía contacto con el pintor Armand Gautier, se encargó del joven Claude Monet. De estos años provienen los primeros paisajes de Monet y toma la decisión de convertirse en pintor. Monet viajó a París para visitar la exposición del Salón de París. Aquí hizo contacto con los artistas Constante Troyon y Armand Gautier y trabajó en el atelier del pintor Chales Montginot que era amigo de Boudin. Monet se matriculó en la escuela privada de pintura, Academia Suiza, donde se dedicó al estudio de figuras, visitó exhibiciones en la colonia de artistas de Barbizon, que rechazaban el estilo difundido en la época de paisajes idealizado, prefiriendo el realismo pictórico y pasaba el tiempo en el Brasserie des Martyrs, un punto de encuentro para diversos pintores y escritores modernos.
- Del llapis a la tela: Després de la mort de la seva mare el 28 gener 1857 la seva tia, que era pintora aficionada i mantenia contacte amb el pintor Armand Gautier, es va encarregar del jove Claude Monet. D'aquests anys provenen els primers paisatges de Monet i pren la decisió de convertir-se en pintor. Monet va viatjar a París per visitar l'exposició del Saló de París. Aquí va fer contacte amb els artistes Constant Troyon i Armand Gautier i va treballar en el atelier del pintor Xals Montginot que era amic de Boudin. Monet es va matricular a l'escola privada de pintura, Acadèmia Suïssa, on es va dedicar a l'estudi de figures, va visitar exhibicions a la colònia d'artistes de Barbizon, que rebutjaven l'estil difós en l'època de paisatges idealitzat, preferint el realisme pictòric i passava el temps en el Brasserie des Martyrs, un punt de trobada per a diversos pintors i escriptors moderns.
 |
| Natura morta de flors (1864) |
El dilema: En abril de 1861 Claude Monet es llamado para alistarse al servicio militar, que duraba siete años. Se le presentó la oportunidad de evitar el servicio militar mediante el pago de 2.500 francos, pero carecía de los fondos necesarios y su familia solo le ofreció hacer el pago si abandonaba la pintura y tomaba las riendas del negocio el El Havre. Monet se decidió por la pintura y fue asignado a la caballería en Argelia. Debido a que enfermó con fiebre tifoidea, pudó regresar en el verano de 1862 a El Havre. En noviembre de 1862 fue librado de los últimos seis años del servicio militar mediante un pago de 3.000 francos hecho por su tía.
- El dilema: L'abril de 1861 Claude Monet és avisat per allistar-se al servei militar, que durava set anys. Se li va presentar l'oportunitat d'evitar el servei militar mitjançant el pagament de 2.500 francs, però no tenia els fons necessaris i la seva família només li va oferir fer el pagament si abandonava la pintura i prenia les regnes del negoci el Le Havre. Monet es va decidir per la pintura i va ser assignat a la cavalleria a Algèria. Com que va emmalaltir amb febre tifoide, va poder tornar l'estiu de 1862 a Le Havre. El novembre de 1862 va ser lliurat dels últims sis anys del servei militar mitjançant un pagament de 3.000 francs fet per la seva tia.
Formación: Auguste Toulmouche, un pintor de género parisino, le recomendó a Monet que acudiera al atelier de Charles Gleyre. Allí continuó sus estudios en el atelier de Gleyre hasta que cerró en julio de 1864. Durante sus estudios, a pesar de sus dificultades económicas, Monet se presentaba como burgués y usaba camisas finas, por lo que era tomado como un dandi por sus compañeros.
- Formació: Auguste Toulmouche, un pintor de gènere parisenc, li va recomanar a Monet que anés a l’atelier de Charles Gleyre. Allà va continuar els seus estudis fins que va tancar el juliol de 1864. Durant els seus estudis, malgrat les dificultats econòmiques, Monet es presentava com burgès i feia servir camises fines, de manera que era pres com un dandi pels seus companys.
 |
| Quadre marí (1865) |
 |
| Quadre marí (1865) |
 |
| Impressió sortida del sol (1872) |
- Com a pare: Durant el treball de "Le dejeuner" per a l'exhibició del Saló de 1866, el qual no va poder acabar a temps, va utilitzar a Camille Doncieux com a model, amb la qual va establir una relació amorosa. Per les seves dificultats financeres va fingir un trencament amb Camille per apropar-se novament a la seva família, de la qual esperava ajuda econòmica. Per això va passar l'estiu de 1867 amb la seva família a Sainte-Adresse, mentre que Camille, que es trobava embarassada, va romandre a París i era cuidada per Bazille. El 8 agost 1867 va néixer el primer fill de Monet, Jean. La situació financera de Monet va continuar sent difícil i el 1868 va viure a Étretat i Fécamp on novament va obtenir encàrrecs del navilier Gaudibert, que a més va pagar l'acompliment d'unes pintures de Monet. Al final de l'any va fugir novament dels seus creditors cap a París. El 1870 va ser novament rebutjat un quadre intencionat per al Saló de París pel jurat. El 26 de juny d'aquest any es va casar amb la seva estimada, Camille Doncieux. Per la seva selecció de temes i estil de pintura, Monet es distanciava cada vegada més del Saló de París i per tant l'èxit econòmic.
Exposiciones:
 |
| Camille amb vestit japonés (1876) |
En 1864 fue expuesto un bodegón de flores de Monet en una exhibición de la ciudad de Ruán. En el Salón de París del año 1865, Monet pudo mostrar dos cuadros marinos. Estos cuadros fueron bien recibidos por la crítica y dió lugar para que Monet planeara la monumental obra
En 1873 Claude Monet conoce en Argenteuil a Gustave Caillebotte, con el que acuerda realizar exhibiciones conjuntas. Para este proposito es fundada en diciembre la "Sociéte Anonyme Coopérative d' Artistes-Peintres, -Sculpteurs, -Graveurs, etc.". A esta sociedad se unieron los artistas que más tarde formarían el núcleo del Impresionismo.
La primera exhibición del grupo se realizó en 1874 en el atelier del fotógrafo Nadar en el Boulevard des Capucines de París. Inspirado por una de las obras expuestas, Impresión, sol naciente, que Monet había pintado en 1872 en El Havre junto con otras obras, el crítico de arte Leroy, de la revista Le Charivari, la llamó "la exhibición de los impresionistas". Así fue como nació el termino Impresionismo, que en un principio fue usado a manera de burla por los críticos y que luego fue utilizado por los mismos artistas, basandose en la pintura de Monet.
En 1881 Durand-Ruel compró más pinturas de Monet y además apoyo económicamente un viaje que este hizo a la costa de Normandía para pintar.
La exhibición de los impresionistas de 1882 es la última en la que Monet toma parte. A partir de ese momento su alejamiento de los otros impresionistas es cada vez más marcado y lo acusan de no apoyar al grupo por motivos egoístas.
Al año siguiente, 1883, Durand-Ruel organiza una exhibición individual con pinturas de Monet. Esta exhibición tuvo una crítica favorable, pero sin embargo no resultó en grandes ventas.
- El 1864 va ser exposat un bodegó de flors de Monet en una exhibició de la ciutat de Rouen. Al Saló de París de l'any 1865, Monet va poder mostrar dos quadres marins. Aquests quadres van ser ben rebuts per la crítica i va donar lloc perquè Monet planegés la monumental obra
- El 1873 Claude Monet coneix en Argenteuil a Gustave Caillebotte, amb el que acorda realitzar exhibicions conjuntes. Per a aquest propòsit és fundada el desembre la "Société Anonyme Cooperative d 'Artistes-Peintres,-Sculpteurs,-Graveurs, etc.". A aquesta societat es van unir els artistes que més tard formarien el nucli del Impressionisme.
- La primera exhibició del grup es va realitzar el 1874 al atelier del fotògraf Nadar al Boulevard des Capucines de París. Inspirat per una de les obres exposades, Impressió, sol naixent, que Monet havia pintat el 1872 a Le Havre juntament amb altres obres, el crític d'art Leroy, de la revista Le Charivari, la va anomenar "l'exhibició dels impressionistes". Així va ser com va néixer el terme Impressionisme, que en un principi va ser usat a manera de burla pels crítics i que després va ser utilitzat pels mateixos artistes, basant-se en la pintura de Monet.
- El 1876 es va realitzar una segona exhibició impresioniata el les dependències del mercader d'art Durand-Ruel on Monet va exhibir 18 pintures.
- El 1881 Durand-Ruel va comprar més pintures de Monet i més suport econòmicament un viatge que aquest va fer a la costa de Normandia per pintar.
- L'exhibició dels impressionistes de 1882 és l'última en què Monet pren part. A partir d'aquest moment el seu allunyament dels altres impressionistes és cada vegada més marcat i l'acusen de no donar suport al grup per motius egoistes.
- L'any següent, 1883, Durand-Ruel organitza una exhibició individual amb pintures de Monet. Aquesta exhibició va tenir una crítica favorable, però no obstant això no va resultar en grans vendes.
 |
| Ninfeas, harmonía en verde (1899) |
Ultimos años y muerte: En el año 1908 se evidenciaron los primeros indicios de la enfermedad de los ojos de Monet. Su visión empeoró y se le diagnósticaron cataratas en ambos ojos. En ese mismo año se realizó una gran exhibición retrospectiva de la obra de Monet en las dependencias de Durand-Ruel. Luego de dos operaciones de cataratas en 1923, Monet recuperó la vista. Comenzó a pintar nuevamente sus grandes decoraciones de nenúfares, pero se vió obstaculizado por la depresión. En sus últimos años Monet destruyó por cuenta propia varias de sus pinturas, ya que no quería que obras sin terminar, bocetos y borradores entraran al mercado de arte, como en efecto sucedio después de su muerte. El 5 de diciembre de 1926, Monet murió en Giverny.
- Últims anys i mort: L'any 1908 es van evidenciar els primers indicis de la malaltia dels ulls de Monet. La seva visió va empitjorar i se li van diagnosticar cataractes en ambdós ulls. El 1921, deprimit per la seva creixent ceguesa, va considerar demanar el retorn de les pintures. En aquest mateix any es va realitzar una gran exhibició retrospectiva de l'obra de Monet a les dependències de Durand-Ruel. Després de dues operacions de cataractes el 1923, Monet va recuperar la vista. Va començar a pintar novament les seves grans decoracions de nenúfars, però es va veure obstaculitzat per la depressió. En els seus últims anys Monet va destruir per compte propi diverses de les seves pintures, ja que no volia que obres sense acabar, esbossos i esborranys entressin al mercat d'art, com en efecte va succeir després de la seva mort. El 5 de desembre de 1926, Monet va morir a Giverny.
